Sentencia CIVIL Nº 256/2017, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 573/2016 de 18 de Julio de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 573/2016

JUDICI VERBAL (PRECARI) Núm. 1304/2015

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 1- REUS

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 18 de juliol de 2.017.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat per la Sra. Lourdes representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Buñuel Gual i defensada pel Lletrat Sr. Sabaté Vidal, contra la Sentència de 21 de juny de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus, judici verbal (desnonament per precari) núm. 1304/2015 , al qual figura com a part demandant BANCO DE SABADELL, S.A. representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Tous Estany i assistit pel Lletrat Sr. Coma i Puig, i com a part demandada l'apel lant.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'ESTIMAR íntegramente la demanda presentada por la representación procesal de Banco de Sabadell, S.A., y CONDENAR a los ignorados poseedores de la vivienda sita en Mont-Roig del Camp, calle de les Gardènies, nº 30 (Urbanización Mas d'en Bladé) a desalojar dicha vivienda.

Las COSTAS PROCESALES se imponen a la part demandada.'

Segon.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal de la Sra. Lourdes d'acord a les al legacions contingudes al seu escrit.

Tercer.Per la representació processal de la part demandant es va presentar escrit d'oposició al recurs.

Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal de la Sra. Lourdes el present recurs d'apel lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de desnonament per precari. Al lega falta de legitimació activa; falta d'acreditació de la titularitat sobre la finca.

Segon. Falta de legitimació activa.

Sosté la part recurrent que BANCO DE SABADELL no ha acreditat haver fusionat a la CAJA DE AHORROS DEL MEDITERRÁNEO ja que el'documento previo'que anunciava a la seva demanda (foli 3) per tal de justificar-ho no figura al procediment (circumstància que l'òrgan judicial havia d'haver posat en coneixement de la part per la seva esmena), criticant que la Jutgessa d'instància consideri que es tracta d'un fet notori i, per tant, exempt de prova ( article 281.4 de la LEC ).

El motiu es rebutja; com diu la SAP de València de 09-09-2016 (Roj: SAP V 4315/2016 - ECLI:ES:APV:2016:4315),'la fusión por absorción que afirmaba el Banco de Sabadell, lo cual acredita plenamente su legitimación, amén de que se trata de un hecho notorio que ha sido interpretado por la STS 57/1998, de 4 de febrero; RC 269/1994 , que afirma que para que los hechos notorios puedan actuar en el área probatoria del proceso '[...] han de tener unas características rotundas de ser conocidos de una manera general y absoluta'. ....... En este caso, además, consta la publicación de esa fusión por absorción en el BORME nº 153 de 10 de Agosto de 2.012, cuya finalidad es precisamente su público conocimiento'. [Al mateix sentit, v. SAP de Barcelona de 14-10-2016, Roj: SAP B 10010/2016 - ECLI:ES:APB:2016:10010 :'La juzgadora a quo no presume la titularidad de la demandante, sino que la tiene por determinada, partiendo de un hecho notorio, cuya prueba no es necesaria (ex art. 281.4 LEC )']. Segons el BORME de 10-08-2012, 'La presente fusión se llevará a cabo mediante la modalidad de fusión por absorción. En consecuencia Banco Sabadell absorberá a la sociedad Banco CAM con entera adquisición en bloque del patrimonio de esta última que se extinguirá, con la subsiguiente sucesión universal de sus derechos y obligaciones a favor de la sociedad absorbente'.

Tercer. Doctrina general sobre el precari.

Aquest Tribunal ve considerant (v. per exemple Sentències de 19-04-2016 , 13-09-2016 i 31-01-2017 ):'... que la ley procesal contempla tres procedimientos de protección posesoria para la rápida recuperación de la posesión por parte de quien ostenta un derecho que le faculta para reclamarla, acciones que se articulan a través del procedimiento verbal y que se prevén en los núm. 1.2º (precario), 1.4º (tutela sumaria de la posesión, correlativo al anterior interdicto) y 1.7º (en relación con el art. 41 de la LH ) del artículo 250 LEC .'.

En concret i pel que fa a la naturalesa jurídica del precari, també hem dit reiteradament, per exemple a la Sentència de 10-12-2015 que'La jurisprudencia ha ido paulatinamente ampliando el concepto del precario hasta comprender no solamente los supuestos en que se detenta una cosa con la tolerancia o por cuenta de su dueño, sino también todos aquellos en que la tenencia del demandado no se apoya en ningún título y presenta caracteres de abusiva; contrariamente a la situación existente antes de la entrada en vigor de la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, el juicio de desahucio por precario, o lo que es lo mismo, el proceso verbal a que se refiere el artículo 250.1.2º de la referida norma , no es un juicio sumario sino un proceso plenario que finaliza por sentencia con efectos de cosa juzgada: no cabe la alegación de la cuestión compleja, ya que en el mismo se pueden y deben ventilar todas las cuestiones referentes a la posesión, tal y como se señala en la Exposición de Motivos de la Ley Procesal (Ordinal XII) ... '.

D'altra banda, l' article 217 de la LEC disposa:'2. Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención. /// 3. Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el apartado anterior'. Per tant, correspon a la part actora acreditar la seva titularitat sobre l'immoble, mentre que a la part demandada correspon acreditar els fets impeditius i/o extintius de la pretensió actora, es a dir, que té un títol que fonamenta la seva ocupació de la vivenda.

Aplicant aquesta doctrina al present supòsit, critica la part recurrent que l'única acreditació que realitza l'actor de ser titular de la finca en qüestió es mitjançant una nota simple registral. Si bé és cert i criticable l'actuació processal de l'entitat actora a l'hora de provar allò que afirma, no és menys cert que al present supòsit aquesta nota simple informativa és suficient per tal d'acreditar la propietat de l'immoble, essent un principi de prova màxim quan no ha estat contradit per l'adversa; per contra, la part demandada no ha acreditat cap títol que fonamenti la seva ocupació.

En definitiva, per tot el que s'ha exposat, i considerant correcta la valoració de la prova efectuada per la Jutgessaa quo, el present recurs ha de ser desestimat.

Quart. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat per la Sra. Lourdes contra la Sentència de 21 de juny de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus, judici verbal (desnonament per precari) núm. 1304/2015 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel lant les costes de la segona instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.

PUBLICACIÓN.-Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día dieciocho de julio de dos mil diecisiete. Doy fe.