Sentencia CIVIL Nº 140/20...il de 2018

Última revisión
17/09/2017

Sentencia CIVIL Nº 140/2018, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 411/2017 de 24 de Abril de 2018

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 17 min

Orden: Civil

Fecha: 24 de Abril de 2018

Tribunal: AP - Tarragona

Ponente: GALAN SANCHEZ, MANUEL

Nº de sentencia: 140/2018

Núm. Cendoj: 43148370032018100136

Núm. Ecli: ES:APT:2018:322

Núm. Roj: SAP T 322:2018


Encabezamiento

Sección nº 3 de la Audiencia Provincial de Tarragona. Civil

Avenida Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona - C.P.: 43005

TEL.: 977920103

FAX: 977920113

EMAIL:aps3.tarragona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 4312342120138241460

Recurso de apelación 411/2017 -C

Materia: Juicio verbal por cuantía

Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 5 de Reus

Procedimiento de origen:Juicio verbal (250.2) (VRB) 1659/2013

Parte recurrente/Solicitante: Millán

Procurador/a: Herminia Guadalupe Miret Garcia

Abogado/a: DIEGO MARTINEZ GALLARDO

Parte recurrida: Sabino , Luis Enrique , Inocencia , SUAMOSPIMAR,SCP

Procurador/a: Jose Luis Martinez Garcia, Maria Jesus Muñoz Perez

Abogado/a: Anna Folch Bargallo, DAVID PEÑA I NOFUENTES

SENTENCIA Nº 140/2018

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 411/2017

JUDICI VERBAL Núm. 1659/2013

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Núm. 5 - REUS

SENTÈNCIA

MAGISTRAT IL LM. SR.

Manuel Galan Sanchez

Tarragona, a 24 d'abril de 2.018.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Millán representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Miret García i defensat pel Lletrat Sr. Martínez Gallardo, contra la Sentència de 9 de juny de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus, judici verbal núm. 1659/2013, al qual figura com a part demandant el Sr. Sabino representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Martínez García i assistit pel Lletrat Sr. Peña i Nofuentes, i com a parts demandades l'apel lant, així com els Srs. Luis Enrique i Inocencia representats per la Procuradora dels Tribunals Sra. Muñoz Pérez i assistits per la Lletrada Sra. Folch Bargalló, i SUAMOSPIMAR, S.C.P..

Antecedentes

Primer. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Estimo la demanda interposada per Sabino contra Millán , Luis Enrique i Inocencia i, en conseqüència, condemno les demandades a pagar conjunta i solidàriament 5.552,32 euros, més els interessos legals des de la demanda (15 de novembre de 2013) fins la sentència i els de l'article 576 LEC des de la sentència.

Desestimo la demanda interposada per Sabino contra Suamospimar SCP i, en conseqüència, absolc la societat demandada de les pretensions exercitades en contra seva.

De les pretensions exercitades contra Millán , Luis Enrique i Inocencia , imposo les costes a les parts demandades.

De les pretensions exercitades contra Suamospimar SCP imposo les costes a la part actora.'

Segon. Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Millán d'acord a les al legacions contingudes al seu escrit.

Tercer. Per la representació processal dela part demandant Sr. Sabino es va presentar escrit d'oposició al recurs.

Quart. La representació processal dels Srs. Luis Enrique i Inocencia presenta escrit adherint-se al recurs d'apel lació.


Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal del Sr. Millán el present recurs d'apel lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de reclamació de quantitat derivada del document de 05-09-2012 de devolució del capital invertit pel Sr. Sabino a SSUAMOSPIMAR, SCP.

Al lega la part recurrent errònia interpretació i aplicació dels articles 1.137 i 1.138 del Codi Civil espanyol; i errònia valoració de les proves amb relació a l'abast de la responsabilitat del Sr. Millán al deute reclamat.

Per la seva banda,els Srs. Luis Enrique i Inocencia , s'ha adhereixen al recurs d'apel lació interposat,'por las mismas consideraciones reflejadas en el mismo', concretament errònia interpretació dels articles 1.137 i 1.138 del CC, sol licitant l'estimació íntegra del recurs d'apel lació i la revocació de la sentència d'instància amb desestimació de la demanda (folis 216 i 217 de les actuacions). Per la seva singularitat s'analitzarà en primer lloc.

Segon. Possibilitat d'adhesió a un recurs d'apel lació.

Tal i com s'ha avançat, els Srs. Luis Enrique i Inocencia , s'ha adhereixen al recurs d'apel lació interposat pel Sr. Millán ,'por las mismas consideraciones reflejadas en el mismo', es a dir, errònia interpretació dels articles 1.137 i 1.138 del CC, sol licitant l'estimació íntegra del recurs d'apel lació del Sr. Millán i la revocació de la sentència d'instància amb desestimació de la demanda (folis 216 i 217 de les actuacions). Es planteja així la qüestió jurídica referent a si amb la vigent LEC és possible l'adhesió d'una part al recurs d'apel lació interposat per una altra.

L'Exposició de Motius de la vigent LEC, al seu apartat XIII, assenyala que'Cabe mencionar que la presente Ley, queprescinde del concepto de adhesión a la apelación, generador de equívocos, perfila y precisa el posible papel de quien, a la vista de la apelación de otra parte y siendo inicialmente apelado, no sólo se opone al recurso sino que, a su vez, impugna el auto o sentencia ya apelado, pidiendo su revocación y sustitución por otro que le sea más favorable'. Per la seva banda, declara la STS del 19 de maig de 2016 ROJ: STS 2263/2016 - ECLI:ES:TS:2016:2263 que'Ha de tenerse en cuenta la mayor laxitud de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 2000 en la conceptuación de «gravamen» para recurrir o para impugnar un recurso de apelación. El art. 448, al regular el «derecho a recurrir», prevé que las partes pueden interponer recurso contra las resoluciones «que les afecten desfavorablemente» y el art. 461.1 prevé que el apelado pueda impugnar la resolución apelada «en lo que le resulte desfavorable». Al comparar el texto de estos preceptos con el de los artículos 705 , 858 , 892 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 1881 , que permitía la adhesión a la apelación «sobre los puntos en que crea perjudicial la sentencia», la sentencia de esta sala 437/2009, de 22 de junio , considera que la impugnación contemplada en el art. 461.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 2000 «parece concebida en términos más amplios que la 'adhesión' al recurso de apelación contemplada en los arts. 705 , 858 y 892 LEC de 1881 al sustituir 'perjudicial' por 'desfavorable' y permitir que la sentencia de apelación pueda perjudicar al apelante en virtud de la impugnación formulada por el inicialmente apelado...»'.

Igualment, la STS del 06 de març de 2014 ROJ: STS 734/2014 - ECLI:ES:TS:2014:734 manifesta:

'TERCERO.- Valoración de la Sala. La impugnación de la sentencia y adhesión a la apelación por los codemandados que no apelaron inicialmente

1.- La impugnación de la sentencia a que hace referencia el art. 461.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil es una oportunidad que se brinda a quien inicialmente presta conformidad con el gravamen que la sentencia le supone, para que el mismo no se vea agravado por el resultado eventual del recurso que interponga la contraparte. Presupone que estamos ante sentencias que no estiman plenamente las pretensiones de las partes. Se fomenta el aquietamiento de los litigantes ante sentencias que le sean parcialmente desfavorables, de modo que solo si la parte contraria la recurre y su situación puede agravarse respecto de la que resulta de la sentencia, el litigante que inicialmente no apeló pueda también formular su impugnación.

2.- Son dos los requisitos que se exigen para que sea admisible la impugnación de la sentencia, que resultan de la consideración conjunta de los apartados 1 y 4 del art. 461 de la Ley de Enjuiciamiento Civil .

(i) El primero consiste en que el impugnante no haya apelado inicialmente la sentencia. La impugnación no puede utilizarse para ampliar los pronunciamientos sobre los que el apelante ha formulado su recurso aprovechando el trámite de oposición al recurso formulado por quien resulta apelado ( sentencia de esta sala núm. 869/2009, de 18 enero de 2010 ). Este requisito ha sido matizado en los casos de pluralidad de partes. Si en el litigio hay varios litigantes porque se ha producido una acumulación subjetiva de acciones (normalmente de un demandante contra varios demandados, pero no necesariamente, aunque para mayor claridad nos referiremos al supuesto más habitual), este tribunal ha considerado que la regla del art. 461.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ha de aplicarse independientemente en cada relación actor-codemandado, de tal modo que el recurso de apelación que el demandante interponga respecto de uno de los codemandados no le impide impugnar la sentencia con motivo del recurso de apelación interpuesto por otro de los codemandados respecto del que inicialmente el demandante no hubiera recurrido, por aplicación del brocardo 'tot capita, tot sententiae' [tantas sentencias cuantas personas]. Así se ha declarado en la sentencia núm. 865/2009, de 13 de enero de 2010 .

(ii)El segundo requisito es que la impugnación vaya dirigida contra el apelante. Las pretensiones formuladas en el escrito de impugnación no pueden ir dirigidas contra las partes que no hayan apelado. La sentencia núm. 865/2009, de 13 de enero de 2010 , declara sobre este particular que «el artículo 461.4 LEC , al ordenar que del escrito de impugnación se dé traslado únicamente al apelante principal, revela que el escrito de impugnación no puede ir dirigido contra las partes que no han apelado»'.

De conformitat amb la doctrina jurisprudencial exposada s'ha de negar la possibilitat exercida pels Srs. Luis Enrique i Inocencia d'adhesió al recurs del SR. Millán : d'una banda, perquè no cap aquesta adhesió, d'altra banda, perquè tampoc és una impugnació de la resolució d'instància al no qüestionar a l'apel lant inicial, ni anar dirigida contra el mateix, sinó que és tot el contrari: sol licita l'estimació íntegra del recurs d'apel lació de l'apel lant (v. foli 216), o lo que és el mateix: ve a reforçar aquest recurs, no a contradir-ho.

En qualsevol cas, és aquesta una qüestió que en el present procediment resulta innòcua des del moment en que una eventual estimació del recurs d'apel lació del Sr. Millán i, per tant, de la declaració de deute mancomunat, afectaria també a la resta de deutors no recurrents; com declara la SAP de Barcelona, secció 11, del 21 de febrer de 2018 ROJ: SAP B 1418/2018 - ECLI:ES:APB:2018:1418,'sin perjuicio de que la eventual estimación de la apelación pudiera beneficiar a quien la interpuso por el efecto extensivo del recurso'.

Tercer. Errònia valoració de les proves documentals amb relació a l'abast de la responsabilitat del Sr. Millán al deute reclamat.

Sosté el recurrent que les conclusions i valoracions relatives a la participació del mateix a la societat són inversemblants, il lògiques, irracionals i alienes a la realitat (foli 189 revers), afegint que'no existe ningún otro documento que acredite que ni representado fuera partícipe de la sociedad SUAMOSPINAR S.C.P.'(foli 189 revers).

Reexaminada la prova, aquest Tribunal discrepa de la tesi de l'apel lant i considera correcta, assumint-la, la valoració realitzada per la Jutgessa d'instància, àmpliament exposada al Fonament Jurídic Tercer de la resolució recorreguda, en particular als seus apartats 4t a 6è. [Com diu la SAP de Valencia, secció 7, de 10-03-2016 Roj: SAP V 2334/2016 - ECLI:ES:APV:2016:2334,'estamos en uno de esos casos en podría hacerse perfectamente uso de la motivación por remisión, dada la exhaustividad y acierto con que la juzgadora de instancia razona su decisión, valorando la prueba y aplicando el derecho. De este modo hacemos nuestros los razonamientos de la sentencia apelada, a los que nos remitimos, como así nos permite la jurisprudencia del Tribunal Supremo, entre otras Sentencia de 22/5/2000 con cita de la de 16 de octubre de 1992 , cuando dispone que 'si la resolución de primer grado es aceptada, la que confirma en apelación no tiene por qué repetir o reproducir los argumentos, debiendo, en aras de la economía procesal, corregir solo aquellos que resulte necesario ( STS de 16 de octubre de 1992 ), amén de que una fundamentación por remisión no deja de ser motivación, ni de satisfacer la exigencia constitucional de tutela judicial efectiva', lo que bastaría para la desestimación del presente recurso y la confirmación de la sentencia de instancia'.]

En qualsevol cas, no es pot oblidar que al document nº 2 de la demanda de data 05-setembre-2012, anomenat'ACUERDO PRIVADO DE DEVOLUCION DE CAPITAL INVERTIDO EN SUAMOSPIMAR SCP', subscrit entre altres per l'ara recurrent Sr. Millán , expressament es diu a la clàusula segona'Que los actuales socios y propietarios de la sociedad SUAMOSPIMAR SCP...', es a dir, es reconeix com a soci i propietari, raó per la qual no pot anar ara contra els seus propis actes (article 111-8 del CCC:'Nadiepuede hacer valer un derecho o una facultad que contradiga la conducta propia observada con anterioridad si ésta tenía una significación inequívoca de la cual derivan consecuencias jurídicas incompatibles con la pretensión actual').

I a més, aquest document conté un reconeixement de deute per part dels signants del mateix quan manifesta la quantitat total a retornar al Sr. Sabino , els terminis, import mensual i sense interessos. Declara la STS del 01 de març de 2016 ROJ: STS 790/2016 - ECLI:ES:TS:2016:790:'El reconocimiento de deuda vincula a quien lo realiza y, en atención a lo prevenido en el artículo 1277 del Código Civil ha de presumirse que su causa existe y es lícita, en tanto el deudor (con inversión de la norma general sobre carga de la prueba) no demuestre lo contrario; ....... Como dice la sentencia de 23 de febrero de 1998 , citada en la de 28 de septiembre de 2001 , le convierte más que en un contrato de causa inexpresada y de abstracción procesal, en un contrato causal atípico, alcanzando el reconocimiento de deuda efectos constitutivos, que conlleva no sólo el facilitar a la actora un medio de prueba sino el dar por existente una situación de débito contra el demandado ....... El reconocimiento de deuda ha sido reconocido por doctrina y jurisprudencia y presupone la realidad de la deuda que reconoce, que se considera existente contra el que las reconoce, vinculante para el que lo hace, con efecto probatorio, tal como dicen explícitamente las sentencias del 28 septiembre 2001 , 24 junio 2004 , 21 marzo 2013 .'

En definitiva, el motiu es desestima atès que com expressa la Jutgessaa quo,'El document de reconeixement de deute vincula al deutor que ha reconegut l'existència del deute. Així doncs, aquest document permet que la part actora no hagi d'acreditar la relació negocial que vinculava les parts i que va donar lloc al deute sinó que l'existència i quantitat del deute deriva del propi document en què el deutor el reconeix'(foli 168).

Quart. Errònia interpretació i aplicació dels articles 1.137 i 1.138 del Codi Civil espanyol.

Considera la part recurrent que s'han infringit aquests articles atès que tractant-se d'un deute de la societat,'el régimen de asunción de la misma, sería de forma mancomunada con relación a la concreta cuota de participación que cada uno de los codemandados ostentase en la sociedad'(foli 186).

la STS del 15 de desembre de 2017 (ROJ: STS 4440/2017 - ECLI:ES: TS:2017:4440) declara: 'La sentencia 749/2014, de 17 de diciembre , acudió a la doctrina de la sala respecto a la aplicación de los arts. 1137 y 1138 CC , y declaró lo siguiente: «[...] la obligación con pluralidad de sujetos es mancomunada, mientras no conste lo contrario, es decir, que sea solidaria, por voluntad de las partes o por disposición legal. Aunque, por voluntad de las partes, el artículo 1137 CC diga que será 'cuando la obligación expresamente lo determine', la jurisprudencia ha entendido, reiteradamente, que se puede desprender del contexto de la obligación, de la naturaleza del contrato que la originó, de la relación entre las partes o del conjunto de antecedentes o circunstancias que los sujetos han querido que la obligación fuera solidaria. »Tal doctrina se viene manteniendo por la Sala en una larga lista de resoluciones, como afirma la sentencia de 24 de febrero de 2005 , en las que se declara queel artículo 1137 del Código Civil ha sufrido una interpretación mitigadora de su drástica y rigurosa normativa, en el sentido de entender que la solidaridad también existe cuando las características del contrato permitan deducir la voluntad de los interesados de crear un vínculo de dicha clase, obligándose 'in solidum' , o resulte aquella de la propia naturaleza de lo pactado lo que de modo especial sucede cuando se trata de facilitar la garantía de los acreedores( sentencia de 11 de octubre y 26 de julio de 1989 y de 28 de diciembre de 2000 , entre otras). »Este último inciso da pie para precisar lo que es doctrina de la Sala: «una cosa es que no se exija necesariamente el pacto expreso de solidaridad para que esta pueda considerarse existente y otra muy distinta que la regla general sea la solidaridad y no la mancomunidad simple» ( STS 26 de abril de 2004 ). Aquel pacto puede inferirse de las circunstancias mencionadas.'

D'acord amb aquesta doctrina, també coincideix el Tribunal amb la Jutgessa d'instància al sentit de que no s'ha acreditat que els deutor s'obliguessin en proporció a la quota de participació de cadascú, i que al document de 05-09-2012 els socis, entre ells l'apel lant, s'obliguen personalment i no en nom de la societat (així, expressament es diu que intervenen 'Todas las partes en su propio nombre e interés'), entenent plenament aplicable que les característiques i contingut del document permeten inferir una voluntat solidària dels obligats, màxim quan de la pròpia naturalesa de lo pactat es dedueix una finalitat de garantia vers l'actor respecte a la quantitat reconeguda con deguda.

Això s'entén sense perjudici de la responsabilitat dels deutors solidaris front el que pagui; com diu la SAP de Barcelona, secció 19, del 22 de febrer de 2018 ROJ: SAP B 1242/2018 - ECLI:ES:APB:2018:1242,'Como dice la STS DE 6 de marzo de 2015 : ' Esta Sala viene manteniendo (por todas, STS de 16 de julio de 2001, RC núm. 1736/1996 , con cita de las SSTS de 12 de julio de 1995 y 4 de enero de 1999 , reproducida en la de 5 de mayo 2010 ) que satisfecha la condena impuesta por solo uno o varios de todos los condenados solidariamente en un proceso anterior, el artículo 1145 CC permite que aquel o aquellos que cumplieron con el total de la deuda puedan acudir a otro posterior en ejercicio de la acción de reembolso o regreso para debatir la distribución del contenido de la obligación entre todos los intervinientes en el proceso constructivo, desapareciendo entonces la solidaridad que rige en las relaciones externas, frente al perjudicado acreedor, para pasar a regir en las internas (entre deudores solidarios) la mancomunidad'.

En definitiva, per tot el que s'ha exposat, i considerant correcta la valoració de la prova efectuada per la Jutgessaa quo, el present recurs ha de ser íntegrament desestimat.

Cinquè. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC, la desestimació del recurs d'apel lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Millán contra la Sentència de 9 de juny de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus, judici verbal núm. 1659/2013 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel lant les costes de la segona instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo i signo.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.