Sentencia CIVIL Nº 300/2019, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 480/2018 de 01 de Octubre de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4314842120170031838

Recurs d'apel·lació 480/2018 D

Matèria: Judici ordinari per quantia

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 165/2017

Part recurrent / Sol·licitant: Apolonio

Procurador/a: Manuel Sanchez Busquets

Advocat/ada: MARÍAJOSÉ CANALS VILAFRANCA

Part contra la qual s'interposa el recurs: MANIPULACIO DEL PEIX DOMENENCH, S.L.

Procurador/a: Gemma Buñuel Gual

Advocat/ada: BELÉN BECERRA SERRANO

SENTÈNCIA NÚM. 300/2019

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

Manuel Galan Sanchez (Ponent)

Tarragona, a 1 d'octubre de 2019

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓinterposat pel Sr. Apoloniorepresentat pel Procurador dels Tribunals Sr. Sánchez Busquets i defensat per la Lletrada Sra. M.J. Canals Vilafranca, contra la sentència de 21 de febrer de 2018 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona, judici ordinari núm. 165/17, al qual figura com a part demandant la mercantil MANIPULACIÓ DEL PEIX DOMENECH, S.L. representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Buñuel Gual i assistida per la Lletrada Sra. Becerra Serrano, i com a part demandada l'apel·lant.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que debo estimar y estimo la demanda interpuesta por la procuradora Sra. Buñuel Gual en nombre y representación de MANIPULACIO DEL PEIX DOMENECH SL contra Don Herminio Vilar Vidal SL representado por el procurador Sr. Sánchez Busquets y debo condenar y condeno a la demandada a que paguen a la demandante la cantidad de 9.653,20 euros más el interés legal del artículo 1108 del CC desde la interposición de la demanda y el pago de las costas.'

Segon.Contra la citada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal del Sr. Apolonio d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

Tercer.Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

Fundamentos

Primer.Pronunciamentsimpugnats.

Interposa el Sr. Apolonio el present recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància que estima íntegrament la demanda interposada per la mercantil actora en exercici d'una acció de reclamació de quantitat derivada de les relacions comercials entre les parts. Al·lega el recurrent infracció de llei respecte a l'aplicació de l'institut jurídic de la prescripció, així com infracció de llei respecte a la concurrència dels elements del contracte de compravenda mercantil, no reconeixent la realitat de les compravendes 'a excepción de las compras efectuadas en fecha 26/09/2011 por importe de 999,08 € y en fecha 10/10/2011 por importe de 963,34 €'.

Segon. Anàlisi de la prescripció de l'acció.

No essent discutit que les relacions entre les parts litigants han de ser qualificades de mercantils (així ho reconeix el propi recurrent al seu recurs quan diu que ha resultat acreditat: ' 2.- Las relaciones comerciales entre las partes tenían naturaleza mercantil'), i front al pronunciament judicial de que el termini de prescripció és de 10 anys, considera la part apel· lant que el termini és de 5 anys per aplicació del Codi Civil espanyol i, per tant, estaria prescrita.

Aquest mateix Tribunal s'ha pronunciat en diverses ocasions en casos semblants manifestant que és aplicable el termini de 10 anys que preveu l' article 121-20 del CCC. Així hem dit que respecte a l'aplicació del termini de prescripció de 10 anys a les compravendes mercantils es poden citar, entre altres resolucions, les següents: sentència de 12-03-2019 d'aquesta Secció 3ª -ROJ: SAP T 207/2019 - ECLI:ES:APT:2019:207 -; sentències AP de Barcelona, Secció 15ª, de 15-01-2019 -ROJ: SAP B 148/2019 - ECLI:ES:APB:2019:148 - i de 30-10-2018 -ROJ: SAP B 10858/2018 - ECLI:ES:APB:2018:10858 -: ' al contrato de compraventa mercantil no le resulta de aplicación el plazo de tres años del art. 121.21.b) del CCCat, sino que se aplica el plazo de diez años del art. 121-20 del mismo cuerpo legal '; SAP de Lleida, Secció 2ª, de 02-02-2017 -ROJ: SAP L 97/2017 - ECLI:ES:APL:2017:97- ' resulta evidente que estamos ante una compraventa mercantil, cuyo plazo de prescripción no es el de 3 años dispuesto en el Art 121-21 CCC, como pretende el demandado, sino el de 10 años establecido en el Art. 121-20 de dicho cuerpo legal '.

Per tant, s'arriba a la conclusió que no ha transcorregut aquest termini i, per tant, no estaria prescrita l'acció exercitada. El motiu, per tant, es desestima.

Tercer. Reclamació del deute.

La part apel·lant no reconeix la realitat de les compravendes ' a excepción de las compras efectuadas en fecha 26/09/2011 por importe de 999,08 € y en fecha 10/10/2011 por importe de 963,34 €', afegint que ' al no acreditarse la realidad de la entrega de la mercancía en el establecimiento comercial del recurrente en modo alguno puede inferirse que sea debida la suma de 9.653,20 € a la que es condenado el apelante'.

Una primera conclusió extreu el Tribunal d'això: reconeixent dos imports i no havent-se acreditat el seu pagament pel demandat com constituïa la seva càrrega processal, necessàriament ha de ser condemnat a pagar aquest import.

Respecte a la resta, manifesta que no s'han aportat albarans d'entrega de les mercaderies i, per tant, al no haver-se acreditat, no es poden reclamar, no essent suficients l'aportació de factures.

De conformitat amb l' article 217 de la LEC transcrit, era càrrega processal de la demandada acreditar el pagament de les factures lliurades com a conseqüència de les relacions comercials entre les parts, tenint present en relació amb les factures, que tal i com vam dir a la nostra sentència de 12-12-2017 (ROJ: SAP T 1388/2017 - ECLI:ES:APT:2017:1388), 'partiendo de que en este tipo de relaciones negociales la prueba documental suele estar constituida por facturas y albaranes, y que la factura es un documento privado, emitido por una sola de las partes, y que el albarán es sólo un elemento instrumental de prueba que sirve para acreditar lo que realmente interesa, esto es, la realidad de un contrato o, para ser más precisos, la realidad de su cumplimiento, se llega a la conclusión respecto al valor probatorio de los albaranes y facturas que, aunque no cabe otorgarles pleno valor probatorio si no son reconocidos por la otra parte, ello no impide que pueda otorgárseles relevancia, conjugando su contenido con el resto de elementos probatorios obrantes en las actuaciones, máxime teniendo en cuenta los principios de buena fe y seguridad en el tráfico mercantil, en el que es normal que los albaranes o notas de entrega se firmen por empleados o dependientes del receptor, e incluso que, en ocasiones, por la celeridad de las relaciones mercantiles, no se firmen, lo que supondría que la simple negación de la firma o el no poder localizar al empleado que lo ha firmado sería suficiente para evitar el reconocimiento de que el suministro se ha recibido o el servicio ha sido prestado y, por tanto, para evitar el pago' '. O com diu la SAP de Barcelona, secció 15, del 21 de febrer de 2018 ROJ: SAP B 1309/2018 - ECLI:ES:APB:2018:1309, 'la factura es un medio ordinario para acreditar la existencia de una deuda, tan es así que constituye un título para poder iniciar un procedimiento monitorio'. I aquesta càrrega processal no ha estat complerta amb la suficiència necessària per la part demandada.

En definitiva, considerant correcta la valoració de la prova que ha realitzat la Magistrada d'instància, el present recurs d'apel·lació ha de ser íntegrament desestimat.

Quart. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC, la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, sense que el Tribunal apreciï dubtes de fet ni de dret al cas.

Fallo

ES DESESTIMA ÍNTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pel Sr. Apolonio contra la sentència de 21 de febrer de 2018 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona , judici ordinari núm. 165/17 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar als dipòsits que al seu cas s'haguessin constituït la destinació legalment prevista.

Contra la present resolució les parts legitimades poden interposar recurs de cassació i/o extraordinari per infracció processal, davant d'aquest Tribunal en el termini de vint dies comptats des del següent a la seva notificació, de conformitat amb els criteris legals i jurisprudencials d'aplicació.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo i signo.