Sentencia CIVIL Nº 504/2019, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 680/2018 de 31 de Octubre de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil

Carrer Canyeret, 1 - Lleida

25007 Lleida

Tel. 973705820

Fax: 973700281

A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat

NIG 2504042120178063987

Recurs d'apel·lació 680/2018 A

Matèria: Procediment Ordinari

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Balaguer (UPSD)

Procediment d'origen: Procediment ordinari 246/2017

Part recurrent / Sol·licitant: Camilo, Pilar

Procurador/a: Carmen Gracia Larrosa, MACARENA OLLE CORBELLA, SILVIA BERGE ARRONIZ

Advocat/ada: Marta Duran Torra, JAUME LIÑAN CARRERA

Part contra la qual s'interposa el recurs: BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA S.A.

Procurador/a: ELISABETH GUARNE TAÑA

Advocat/ada: MARIA GARCIA MELCHOR

SENTÈNCIA NÚM. 504/2019

President:

Il·lm. Sr. Albert Guilanyà i Foix

Magistrats/des:

Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia

Il·lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda

Ponent: Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia

Lleida, 31 d'octubre de 2019

Antecedentes

PRIMER.- El 4 d'octubre de 2018 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari núm. 246/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Balaguer (UPSD), a fi de resoldre els recursos d'apel·lació interposats per la procuradora Carmen Gracia Larrosa, en representació de Camilo i la procuradora Macarena Olle Corbella, en representació de Pilar contra la Sentència de data 06/06/2018, en què consta com a part apel·lada la procuradora Elisabeth Guarne Taña, en representació del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria S.A..

SEGON.- El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Que estimando parcialmente la demanda formulada por la procuradora de los tribunales Sra. Guarné Tañá, en nombre y representación de BBVA, S.A.; contra D. Camilo, y Dª Pilar:

1.- Declaro resuelto el contrato de préstamo hipotecario celebrado el 11/11/1997 al cual se subrogaron los demandados mediante escritura pública, entre Caixa d'Estalvis de Catalunya y D. Camilo, y Dª Pilar.

2.- Debo condenar y condeno a D. Camilo, y Dª Pilar a abonar solidariamente a la actora la cantidad de la cantidad de cuarenta mil setencientos y un euros con cuarenta y dos céntimos - 40.701,42 euros - así como los intereses moratorios que se devenguen desde la fecha de interpelación judicial; sin expresa condena en costas. [...]'

TERCER.- El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 31/10/2019.

QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia .

Fundamentos

PRIMER.-El dia 11-11-97 es va atorgar escriptura de crèdit fins el límit d'11.000.000 de pessetes amb garantia hipotecària entre BBVA com a prestamista i el Sr. Horacio i la seva esposa Sra. Asunción com acreditats. Posteriorment, per escriptura de 27-3-03, el Sr. Horacio, com a propietari únic de la finca hipotecada per dret propi en una meitat indivisa i en l'altra meitat com a successor testat de la seva esposa, va vendre-la a la seva filla Sra. Pilar i al Sr. Camilo, subrogant-se els compradors en el deute garantit amb la hipoteca i constituint-se el Sr. Horacio com a fiador. Atès que els deutors principals, Sra. Pilar i Sr. Camilo, havien impagat vint quotes des del 31-10-15, BBVA ha instat acció de resolució contractual que ha estat estimada per la sentència de primera instància que, a més, condemna els demandats a pagar la quantitat total deguda de 40.701,42 €. Contra aquesta resolució interposen recurs el Sr. Camilo i la Sra. Pilar.

SEGON.-El recurs d'apel·lació del Sr. Camilo pretén la desestimació de la reclamació que contra ell dirigeix l'entitat financera creditora amb l'argument que a la sentència de guarda i custòdia de data 24-9-12, del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Balaguer, es va acordar que com a contribució al pagament de la càrrega hipotecària de l'habitatge familiar lŽús del qual s'atribueix als fills comuns i a la mare, el Sr. Camilo havia de pagar 200 € al mes a la Sra. Pilar. Des d'aleshores ha complert amb aquest obligació, com ha admès la Sra. Pilar, per la qual cosa considera que si aquesta no ha destinat aquests 200 € mensuals a pagar les quotes del crèdit hipotecari, com ella mateixa admet, no li pot perjudicar atès que no és responsable de l'incompliment. Considera que només ha de ser condemnada la Sra. Pilar. Aquestes al·legacions no poden ser admeses. Tal i com s'indica a la sentència de primera instància, tant el Sr. Camilo com al Sra. Pilar es van constituir en deutors solidaris principals del crèdit garantit amb la hipoteca constituïda sobre el que va ser el seu habitatge familiar. En virtut del vincle de solidaritat, el creditor pot reclamar el crèdit a un o a tots dos codeutors ( art. 1144 del C.c.), i és immune a les excepcions personals que puguin tenir entre sí els deutors solidaris. Cada codeutor només pot oposar les excepcions que tingui contra el creditor que o bé siguin personals seves o bé derivin de la mateixa obligació ( art.1148 del C.c.), la qual cosa implica que no li pot oposar, en canvi, les excepcions que tingui contra el seu altre codeutor. El recurs, doncs, ha de ser desestimat.

TERCER.-El recurs interposat per la Sra. Pilar planteja l'excepció de defecte legal en la forma d'interposar la demanda per infracció de l' art. 399 de la LEC, perquè considera que a la demanda es realitza una barreja de fets i fonaments de dret per acabar demanant, per una banda el pagament del deute i per altre la resolució del contracte sense dret a rehabilitació del préstec, que considera que són incongruents i incompatibles entre sí. Aquest motiu de recurs no pot prosperar. A l'escrit de demanda l'entitat financera planteja un seguit de pretensions subsidiàries en coherència amb les accions exercitades per a que sigui declarat vençut anticipadament el contracte; o bé per a que es declari la resolució contractual per incompliment; o, finalment, per a que es condemni a complir el contracte. Cap confusió pot existir en el contingut de les pretensions plantejades ni en les accions actuades, enteses aquestes com al conjunt format entre els fets i el títol, fonamentadors de la causa de demanar.

QUART.-Per últim, la Sra. Pilar al·lega com a motiu de recurs la manca de legitimació activa de BBVA atès que el crèdit va ser concedit per una altra entitat, Catalunya Caixa, sense que li hagi estat notificada la cessió del crèdit d'una a altra i, per tant, sense que se li hagi donat l'oportunitat d'extingir-lo pagant el preu pel qual va ser cedit. Considera que la clàusula contractual de renuncia anticipada al dret de notificació de la cessió creditícia és nul·la, per abusiva, i per tant no pot produir cap efecte. Aquest motiu de recurs tampoc pot ser acollit. No té en compte la recorrent que entre BBVA i Catalunya Caixa no es produeix un supòsit de cessió de crèdit si no una successió universal per absorció societària. Amb la demanda s'aporta testimoni notarial de data de 9-9-16, de l'escriptura notarial d'1-9-16 per la qual BBVA es va fusionar amb Catalunya Banc SA, per absorció i, com a conseqüència, aquesta 'ha quedado disuelta, sin liquidación, e integrado su Patrimonio en el de Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA', de forma que la totalitat del seu patrimoni, tant l'actiu com el passiu, s'integra dintre del de BBVA. Així, també s'hi fa constar a l'escriptura de fusió per absorció que BBVA 'sucede al Banco disuelto en todas la relaciones jurídicas y de hecho del mismo, en igual posición jurídica, las cuales serán continuadas por el BBVA'. Tot això també es recull a l'escriptura de poders atorgats a favor de la procuradora de BBVA per a que la representi en aquest procediment. En altres ocasions ens hem pronunciat en idèntic sentit per a supòsits idèntics com a l'ara plantejat, sent l'últim en relació a la fusió per absorció de BMN per part de Banc de Sabadell, a la nostra sentència de 31-5-19, on dèiem al respecte:

'Insiste el apelante en la excepción de falta de legitimación activa para reclamar de Banco de Sabadell, al no haber acreditado la condición de acreedora subrogada, siendo que la cesión de la titularidad de la hipoteca que garantice un crédito o préstamo debe hacerse en escritura pública e inscribirse en el Registro de la Propiedad, alegando como infringidos los Arts. 418.2 , 265.1.1 , 269 y 272 LEC , 149 de la Ley Hipotecaria y 249 del Reglamento Hipotecario .

Sobre dicha cuestión se da debida respuesta la resolución recurrida, analizando el contenido de la escritura de cesión de derechos entre Banco Mare Nostrum y Banco Sabadell de fecha 31 de mayo de 2013, aportada a la demanda bajo Doc. 3, sin que los argumentos vertidos por el juzgador hayan resultado desvirtuados por el apelante, que se limita a manifestar que no ha quedado acreditada la condición de acreedora subrogada de la actora dado que no acredita que en la cesión parcial de activos figure el crédito reclamado, cuando el contenido de la escritura es claro al respecto.

Añadir que además la cuestión hoy planteada ha sido ya resuelta por esta Sala en supuestos análogos, en que también se aportaba la misma escritura de cesión de derechos entre Banco MARE NOSTRUM y Banco Sabadell.

Al efecto, Autos de 13 de setembre de 2018, nº 156/2018, y 22 de noviembre de 2018, nº 223/2018, disponiendo este último:

' PRIMER.- Oposa l'apel lant la manca de legitimació activa de Banco de Sabadell SA , atès que l'operació de préstec hipotecari es va constituir amb Caixa d'Estalvis del Penedès, i considera que de l'acta notarial de liquidació del saldo deutor aportada amb la demanda executiva només consta que es va produir una cessió parcial d'actius i passius de Banco Mare Nostrum SA a Banco de Sabadell SA. En suport de la seva tesi transcriu el contingut de l'escriptura de liquidació, de data 25-5-15, que fa: 'las entidades Banco Marenostrum SA, y Banco Sabadell SA, formalizaron la cesión de determinados activos, pasivos, y demás elementos que transmitidos (...) por medio de la escritura pública de cesión parcial de activos y pasivos'. Al ser una cessió parcial i, per tant, només de determinats actius i passius, raona l'apel lant que Banco de Sabadell SA hauria d'haver acreditat que el préstec garantit amb l'immoble hipotecat que ara s'executa es troba dintre dels actius que es van incloure dintre de la cessió parcial.

SEGON.- Si fem una lectura completa del paràgraf que parcialment es transcriu a l'escrit de recurs es pot comprovar fàcilment que se'n fa una transcripció incomplerta que omet dades essencials, atès que s'hi identifica el contracte de cessió, els seus elements subjectius i també els seu objecte. Així fa: 'En fecha 31 de mayo de 2013, las entidades Banco Mare Nostrum SA (en adelante BMN) y Banco de Sabadell SA formalizaron la cesión de determinados activos, pasivos y demás elementos que integran el negocio bancario de la Dirección Territorial Cataluña y Aragón de BMN (como entidad cedente) en favor de Banco Sabadell (como entidad cesionaria), por medio de la escritura pública de cesión parcial de activos y pasivos que fue autorizada en la indicada fecha por la Notario de Madrid, Doña Ana López-Monís Gallego, con el número 1.323 de su orden de protocolo'.

Per tan, encara que es tracta, certament, d'una cessió parcial, el seu objecte queda perfectament individualitzat atès que es refereix a totes les posicions d'actiu i passiu corresponents a la 'Dirección Territorial Cataluña y Aragón de BMN', és a dir, al negoci bancari de BMN referit a aquestes dues àrees geogràfiques, on precisament es troba el crèdit amb garantia hipotecària que ara s'executa.

És més, tot seguit descriu el Sr. Notari la forma en què abans d'aquesta escriptura de cessió de 31-5-13 efectuada entre Banco Mare Nostrum i Banco de Sabadell es va produir la transmissió de crèdits entre Caixa Penedès i Banco Mare Nostrum, doncs afegeix que: 'Banco Mare Nostrum SA adquirió de Caixa d'Estalvis del Penedés el conjunto de elementos patrimoniales principales y accesorios que componían el negocio financiero de dicha entidad, mediante escritura otorgada el día catorce de septiembre de dos mil once ante el notario de Madrid, Don Antonio Morenés Giles'.

Així, doncs, com hem dit a la nostra interlocutòria de 2-7-18: 'resulta de aplicación lo previsto en los arts. 81 a 91 de la Ley 3/2009, de 9 de abril, sobre modificaciones estructurales de las sociedades mercantiles, que configura, como nueva forma de sucesión universal entre sociedades mercantiles, la cesión global, que puede conllevar la desaparición de la transmitente, si se despoja de la totalidad, o puede permanecer si, previa segregación, se produce el traspaso en bloque por sucesión universal de una o varias partes del patrimonio de una sociedad, cada una de las cuales forme una unidad económica, a una o varias sociedades ( artículo 71). Se trata, por tanto de supuestos de sucesión universal y traspaso en bloque de una o varias partes del patrimonio de una sociedad a otra, distintos por tanto a los previstos en el art. 149 LH, que no contempla los supuestos de transformaciones societarias y sucesión a título universal'.

La apelante alega también que el documento de cesión debería haberse aportado con la demanda, como ya se advirtió con el monitorio, siendo que su aportación posterior es improcedente [...]

Por último refiere el recurrente que no acredita la actora que en la cesión parcial de activos figure el crédito reclamado y su inscripción en el Registro de la Propiedad, siendo que el Art. 149 LH exige la cesión del crédito hipotecario en escritura y con inscripción.

Sobre esta cuestión ya se ha pronunciado esta Sala en diversas resoluciones y al efecto es ilustrativo el Auto antes citado de 22 de noviembre de 2018, nº 223/2018, en la que disponíamos:

'TERCER.- Finalment, pel que fa al requisit de la inscripció al registre de la propietat a favor del nou creditor, tampoc pot ser admès aquest argument, tal i com raona la Secció 14 de l' Audiència Provincial de Barcelona a la seva interlocutòria de 6-5-13 quan diu: 'Entén el Jutjat de 1a instància (provisió de 12 de novembre de 2102) que no es pot reconèixer legitimació activa a Bankia SAU (es refereix expressament al caràcter formal del procediment hipotecari) perquè, en el termini que se li va concedir per esmenar el defecte, no ha acreditat que la garantia hipotecaria que pretén executar estigués inscrita al seu favor.

No ho exigeix així l' article 540.1 LEC. Aquest precepte és d'aplicació també a les execucions sobre béns hipotecats. Expressament disposa l' articles 681 LEC que 'l'acció per exigir el pagament de deutes garantits per una penyora o hipoteca es pot exercir directament contra els béns pignorats o hipotecats; l'exercici s'ha de subjectar al que disposa aquest Títol (el tercer), amb les especialitats que estableix aquest capítol', és a dir el cinquè que és el que es refereix a 'les particularitats de l'execució sobre béns hipotecats o pignorats'.

Doncs bé, l'article 540 s'integra en el Títol III, concretament en el capítol I relatiu a 'les parts de l'execució' i el capítol Vè no conté cap especialitat per les execucions de béns hipotecats.

Refereix el Jutjat, remetent-se als raonaments de la resolució dictada el 12 de juliol de 2012 per la secció 3 de l'Audiència Provincial de Castelló, que l' article 149 LH exigeix la inscripció.

Després de la modificació introduïda per la Llei 41/2007 de 7 de desembre, es planteja dubtes sobre si l' article 149 LH és d'aplicació a les cessions globals. L' article 68 de la Llei 3/2009 de 3 d'abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils, preveu la segregació com un supòsit d'escissió d'una societat mercantil, a títol universal, que defineix en el seu article 71. L' article 149 LH, en la seva actual redacció, al que es refereix és a la cessió en tot o en part d'un préstec o crèdit hipotecari efectuada de conformitat amb l' article 1526 CC1 La referència a l' article 1526 CC pot portar a pensar que contempla uns supòsits distints. En aquest sentit ho han entès la secció 6a de l' Audiència Provincial d'Alacant - 12/7/2012 - i la 12 de Madrid -11 de gener de 2013 .

En tot cas, el Tribunal Suprem en sentència de 29 de juny de 1989, en un supòsit (anterior a la modificació de l' article 149 LH) en què BBVA es subrogava universalment en tot el contingut patrimonial i obligacional de Banca Vilella, SA declara que no constitueix cap obstacle perquè BBVA insti procediment d'execució hipotecaria que figurés inscrita en el Registre de la Propietat a favor de Banca Vilella, SA i no nominalment a favor del BBVA.

Raona el Tribunal en aquesta resolució que:

(i) 'en virtud de esa total adjudicación, en lo sucesivo será la expresada entidad bancaria adjudicataria quien ostente todos y cada uno de los derechos y obligaciones, incluso situaciones transitorias o de hecho, que pudieran corresponder a la repetida entidad adjudicante, por el título que fuere, y cuya cuestión, en cuanto se estime generante de cesión de la hipoteca que dio origen a la tan mentada entidad Banco Bilbao Vizcaya, SA, confiere a ésta facultad legitimadora para ejercitar a su amparo el procedimiento judicial sumario que autoriza el artículo 131 LH '.

(ii) el requisit de la subsistència i no cancel lació (que exigien les regles 2a i 4a de l'article 131 LH i actualment l' article 685.2 LEC es contrau 'a acreditar la pervivencia del título que da base al ejercicio de la correspondiente acción hipotecaria, que ciertamente ha de corresponder a quien ostente, bien directamente, o por subrogación por vía de cesión, el crédito emanante de la hipoteca'.

(iii) la hipoteca té un caràcter accessori del crèdit, 'de modo que aquella subsiste en tanto éste también subsiste, lo que atribuye al crédito la cualidad de elemento principal de la relación jurídica y lo lleva a reconocer que corresponde a la misma persona que sea titular del crédito garantizado, al no ser la hipoteca un derecho independiente'.

(iv) l'exigència d'inscripció en el Registre de la Propietat a la que al ludeixen els articles 149 LH i 244 RH és en relació a tercers a efectes de la fe pública registral i per tant 'la inscripción no tiene valor constitutivo tratándose de la cesión de créditos como lo está poniendo de manifiesto el párrafo segundo del invocado artículo 149 LH cuando previene que el cesionario se subrogará en todos los derechos del cedente'.

Aquesta mateixa doctrina, s'ha seguit a les sentències de 23 de novembre de 1993 , de 25 de febrer de 2003 i de 4 de juny de 2007'

CINQUÈ.-En el mateix sentit, es pronuncia la recent sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, secció 1, de 26-9-19, també en relació a la fusió per absorció de Catalunya Banc per part de BBVA. Diu aquesta resolució el següent:

'Análisis de la legitimación de la entidad demandante BBVA I.- Conforme a lo dispuesto en el artículo 22 de la ley 3/2009, de 3 de abril , sobre modificaciones estructurales de las sociedades mercantiles, en virtud de la fusión, dos o más sociedades mercantiles inscritas se integran en una única sociedad mediante la transmisión en bloque de sus patrimonios y la atribución a los socios de las sociedades que se extinguen de acciones, participaciones o cuotas de la sociedad resultante, que puede ser de nueva creación o una de las sociedades que se fusionan.

En el caso de autos la fusión no determinó la extinción de ambas sociedades sino la absorción de Catalunya Banc SA por el BBVA SA, como sí resulta de la escritura de fusión por absorción que suscribieron ambas entidades en fecha 1 de septiembre de 2016, en cuyo apartado tercero se indica que tras la fusión BBVA sucede al Banco disuelto en todas las relaciones jurídicas y de hecho del mismo, en igual posición jurídica, las cuales serán continuadas por BBVA, incluso en cuanto a cualesquiera procedimientos o reclamaciones y recursos judiciales, administrativos, contencioso-administrativos o de cualquier otra índole que se hallen en curso.

Por consiguiente, será de aplicación lo dispuesto en el apartado segundo del artículo 23 de la norma citada, y la sociedad absorbente adquirirá por sucesión universal el patrimonio de la sociedad absorbida que se extinguirá y conforme a lo dispuesto en el artículo 89 de la ley 3/2009 citada 'La eficacia de la cesión global se producirá con la inscripción en el Registro Mercantil de la sociedad cedente'.

II.- En el ámbito de la ejecución hipotecaria la referida causa de oposición ha sido desestimada en atención al carácter meramente declarativo que tiene la inscripción de la cesión, citándose con frecuencia la STS de 29 junio 1989 y de la cual se hace eco también la resolución ahora apelada. E inclusive, diferenciando la cesión singular de créditos, en cuyo caso se entiende necesaria la inscripción por exigencia del artículo 149 LH, de la cesión universal o traspaso en bloque de activos de una sociedad a otra, en cuyo caso se considera que no sería de aplicación dicho artículo.

Decíamos en el expresado juicio hipotecario que aun reconociendo los sólidos argumentos que avalan la postura contraria, que se sustenta básicamente en el artículo 149 de la LH, cuando previene que 'la cesión de la titularidad de la hipoteca que garantice un crédito o préstamo deberá hacerse en escritura pública e inscribirse en el Registro de la Propiedad', y en el principio general de 'rigor formal' que preside el procedimiento judicial de ejecución hipotecaria pues 'su extraordinaria limitación de cognición procesal exige en contrapartida una escrupulosa observancia de los requisitos formales legamente establecidos...' (así la STS de 3 de diciembre de 2004 o la de 7 febrero 2007 que destaca la 'precariedad de medios que tiene el deudor para su defensa), esta Sala considera, en consonancia con la doctrina seguida por otras secciones de esta misma Audiencia (auto de 28 de junio de 2013 de la Sección 4, que cita los de la Sección 13 dictados en los rollos nº 926/12, 148/13 y 156/13; o el de la Sección 14 en el rollo 162/13; e inclusive el ya lejano auto de 16 de febrero de 1999 de la Sección 16) y de otras (AAP Pontevedra, a 20 de Mayo del 2013; AAP Madrid, sección 11, de 13 de Marzo del 2013; el APP Girona, sección 2, de 13 de Febrero del 2013), que no es necesaria dicha inscripción porque complementando la jurisprudencia nuestro Ordenamiento Jurídico (art. 1.4 Cci), no puede ignorarse la doctrina emanada de la citada STS de 29 de junio de 1989, luego reiterada en las sentencias de 23 noviembre 1993, 25 febrero 2003 y 4 junio 2007.

En efecto, esta sentencia del año 1989 versaba sobre un banco (BANCO VIZCAYA) que, en escritura pública, se había subrogado universalmente en todo el contenido patrimonial y obligacional que existiese o pudiese existir en el futuro de otro banco (BANCO VIELLA SA), incluyéndose en esa subrogación una concreta hipoteca existente a favor del segundo. El banco cesionario, sin inscribir la cesión del crédito hipotecario concreto, formuló juicio ejecutivo hipotecario contra el deudor y seguido que fue el procedimiento por todos sus trámites, terminó con la adjudicación de la finca en su favor. Después el deudor hipotecario instó en proceso declarativo ordinario la nulidad de todo lo actuado en el procedimiento judicial sumario y el Tribunal Supremo denegó la pretendida nulidad al estimar que la inscripción de la cesión de un crédito hipotecario no era constitutiva y que tampoco era necesaria para que el cesionario pudiera instar el procedimiento judicial sumario del artículo 131 LH, es decir, que el principio de legitimación registral quedaba satisfecho demostrando la subsistencia de la hipoteca y la cesión pues el artículo 1.256 Cci no impide que la cesión no inscrita surta efectos contra el deudor hipotecante pues la hipoteca es un derecho real accesorio que adquiere el cesionario con el crédito según el artículo 1.528 Cci y la inscripción de la cesión es una circunstancia simplemente subsanable por el cesionario presentando los documentos previstos en el artículo 244 del Reglamento Hipotecario.

Esta sentencia literalmente rechaza que exista una 'violación del principio de legalidad (constitucional y registral) contenido en el artículo 9.3 de la Constitución española y artículos 149, 18, 20 y 30 de la Ley Hipotecaria y 244 del su Reglamento, en relación con el artículo 1.256 del Código Civil, porque 'si ciertamente la normativa contenida en los indicados preceptos de la Ley Hipotecaria y de su Reglamento aluden a la exigencia de inscripción en el Registro de la Propiedad del crédito hipotecario cedido, ello hay que entenderlo en sus efectos con relación a terceros, puesto que en esta materia el Ordenamiento jurídico español, tanto en el orden civil como en el hipotecario, sigue la orientación, y consiguiente normativa, de que la inscripción es meramente declarativa, y en consecuencia, sólo robustece el título inscrito frente a dichos terceros a los efectos de la fe pública registral y por ello la inscripción no tiene valor constitutivo.

De otra parte, la modificación operada en el artículo 149 de la Ley Hipotecaria por parte de la Ley 41/2007, de 7 de diciembre, por la que se modifica la Ley 2/1981, de 25 de marzo, de Regulación del Mercado Hipotecario y otras normas del sistema hipotecario y financiero, de regulación de las hipotecas inversas y el seguro de dependencia y por la que se establece determinada norma tributaria, remite ahora al artículo 1.526 Cci que, de forma expresa, destaca la inoponibilidad frente a terceros de la cesión del crédito hasta su inscripción en el Registro, lo que redunda en la plena vigencia de esa línea jurisprudencial ...De igual modo, un buen número de resoluciones (por ejemplo la SAP Madrid, Sección 12ª, de 11 de enero de 2013 o el APP Girona, sección 2, de 13 de Febrero del 2013) complementan la anterior tesis de la inscripción no constitutiva con la que entiende que el artículo 149 LH se refiere tan solo a las cesiones singulares ya que las llamadas cesiones universales, que suponen el traspaso en bloque de la totalidad del patrimonio, con inclusión del activo y del pasivo, quedan al margen pues la cesión se configura en nuestro ordenamiento como la transmisión de un crédito concreto (el artículo 1.526 Cci se refiere siempre en singular al 'crédito, derecho o acción' cedidos), mientras que la cesión universal responde a un fenómeno distinto. La sustitución de una persona (causante) en la posición que mantenía otra (causahabiente) en relación a la totalidad de su patrimonio, en su más amplio sentido, con inclusión del activo y del pasivo, de ahí que en la cesión global no cabe el denominado retracto de créditos litigiosos, ni rigen las reglas sobre la garantía de la solvencia del deudor ni, en fin, ninguna otra de las que los artículos 1.526 a 1.536 del Cci establecen para la transmisión de créditos, ni siquiera la que regula la denominada cesión 'alzadamente o en globo de ciertos derechos rentas o productos', a que se refiere el artículo 1532, pues, por general que sea, no comprende el pasivo y no existe sucesión en la personalidad'.'

SISÈ.-Atès el que estableixen els articles 394 i 398.2 de la LEC, les costes d'aquesta alçada han de ser imposades als apel·lants.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem els recursos d'apel·lació interposats per les respectives representacions processals de la Sra. Pilar i el Sr. Camilo, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Balaguer, en procediment de judici ordinari núm. 246/17, que confirmem, i condemnem l'apel·lant a pagar les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Finalment, respecte del dipòsit constituït per la part recurrent, cal disposar el que escaigui de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ).

Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de cassacióen els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i un recurs extraordinariper infracció processal ( regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.

També s'hi pot interposar unrecurs de cassacióen relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini devint diesa partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial, reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.

Així ho manem i ho signem.